El Sufismo de Mawlana Rumi, una mística de la escucha

A cargo de Halil Barcena: Islamólogo, especialista en mística sufí, y escritor. Director del Instituto de Estudios Sufís de Barcelona, Miércoles 22 de febrero

Mawlânâ Rûmî, (1207-1273) Poeta y sabio sufí, constituye una de las cimas de la espiritualidad no ya islámica sino universal. Inspirador de la escuela sufí de los derviches giróvagos, conocidos por su danza circular, Rûmî es autor de una vasta obra poética en lengua persa que deriva del gozo de la experiencia unitiva con Dios.

Halil Barcena, (Santander, 1962) es islamólogo, especialista en mística sufí. Ha cursado estudios islámicos y de filología árabe en diferentes países árabes. Formado en musicología turca en Istanbul, es intérprete de ney (flauta sufí de caña). También cultiva la caligrafía islámica, siendo alumno de los maestros turcos Hüseyin Kutlu y Ali Rıza Özcan. Es colaborador de distintas instituciones académicas tanto españolas como turcas. Asimismo, escribe periódicamente en la revista turca de literatura Yedi Iklim. Es autor, en catalán, de El sufisme (2008), obra publicada en castellano con el título de Sufismo (2012), y de la traducción del árabe al catalán del Dîwân de Hal·lâch (2010). En castellano ha publicado también Perlas sufíes. Saber y sabor de Mevlânâ Rûmî (2015). Además, es coautor, con Marià Corbí, de Jesús de Nazaret, el mito y el sabio (2010). Su último libro, Historias de Nasrudín (2015), obtuvo el Premio Crítica Serra d’Or de Literatura infantil (2016).
Reside en Barcelona, donde dirige el Institut d’Estudis Sufís desde 1998, si bien pasa largas temporadas en Istanbul. Actualmente, última su tesis doctoral sobre el simbolismo musical en la obra de Mawlânâ Rûmî.


 

«El Sufisme de Mawlana Rumi, una mística de l’escolta» a càrrec de Halil Barcena: Islamòleg, especialista en mística sufí, i escritor. Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, Dimecres 22 de febrer

Mawlânâ Rûmî, (1207-1273) Poeta i savi sufí, constitueix un dels cims de l’espiritualitat no ja islàmica sinó universal. Inspirador de l’escola sufí dels dervixos giròvags, coneguts per la seva dansa circular, Rûmî és autor d’una vasta obra poètica en llengua persa que deriva del goig de l’experiència unitiva amb Déu.

Halil Barcena, (Santander, 1962) és islamòleg, especialista en mística sufí. Ha cursat estudis islàmics i de filologia àrab a diferents països àrabs. Format en musicologia turca a Istanbul, és intèrpret de ney (flauta sufí de canya). També conrea la cal·ligrafia islàmica, sent alumne dels mestres turcs Hüseyin Kutlu i Ali Rıza Özcan. És col·laborador de diferents institucions acadèmiques tant espanyoles com turques. Així mateix, escriu periòdicament a la revista turca de literatura Yedi Iklim.
És autor, en català, del sufisme (2008), obra publicada en castellà amb el títol de Sufisme (2012), i de la traducció de l’àrab al català del diwan de Hal·lâch (2010). En català ha publicat també Perles sufís. Saber i sabor de Mevlana Rumi (2015). A més, és coautor, amb Marià Corbí, de Jesús de Natzaret, el mite i el savi (2010). El seu últim llibre, Històries de Nasrudín (2015), va obtenir el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura infantil (2016).
Resideix a Barcelona, on dirigeix l’Institut d’Estudis Sufís des de 1998, si bé passa llargues temporades a Istanbul. Actualment, darrera la seva tesi doctoral sobre el simbolisme musical en l’obra de Mawlânâ Rûmî.